Públic

Descripció de l’activitat 

La setmana passada vaig dedicar bona part del temps a transcriure totes les entrevistes realitzades a les participants del projecte, per poder-les portar treballades a la següent trobada del grup. Aquesta feina prèvia —sovint invisible— és fonamental per poder prendre decisions col·lectives amb un material real sobre la taula.

Un cop reunides, vàrem llegir i rellegir els testimonis i vàrem decidir conjuntament quins serien els eixos temàtics de l’exposició, que finalment va quedar estructurada de la següent manera:

• D’aquí i d’allà. Relats de migració, comunitat i benestar emocional
• L’arribada
• Quan vas sentir que començaves a estar bé
• Com eres en arribar i com ets ara
• Què li diries a algú que acaba d’arribar
• La importància dels vincles i els espais d’acompanyament

El procés de selecció de frases va ser molt divertit i col·lectiu. Tothom va posar molta atenció a que tots els testimonis estiguessin representats i que hi hagués un cert equilibri entre les participants. Tot i que, com vàrem comprovar, hi havia persones que s’havien estès més en les seves idees i oferien, per tant, més material per triar. Vàrem decidir que hi hagués quatre o cinc frases per tema per ajustar-ho a l’espai disponible.

Pel que fa al disseny, la directora va comunicar que preferia que no es pengés res al sostre —la idea inicial era penjar cintes i avions i vaixells de paper— perquè feia poc que s’havia pintat. Això ens va deixar sense saber com fer l’exposició una mica més atractiva visualment. Vaig proposar d’aprofitar unes il·lustracions de la meva parella i els hi van agradar molt. Vaig fer el muntatge de cada làmina, les vaig portar a imprimir i ahir vàrem quedar a l’Espai 210 per muntar-ho tot amb l’ajuda de les tècniques.

El dia 5 de juny farem la inauguració oficial.

Objectius

• Sistematitzar i organitzar els testimonis recollits a les entrevistes per fer-los accessibles i comprensibles per a una audiència més àmplia.
• Garantir que tots els testimonis estiguessin representats de manera equilibrada i respectuosa.
• Crear un espai de reconeixement col·lectiu per a les participants i les seves vivències.
• Fomentar el treball en equip per prendre les decisions finals de l’exposició i el muntatge de la mateixa.

Reflexió personal

La transcripció de les entrevistes m’ha permès apropar-me molt als continguts que han compartit les participants, rellegir-los amb calma i identificar fils comuns entre experiències molt diverses. És una feina que requereix concentració i sensibilitat, perquè darrere de cada fragment hi ha una persona que ha confiat el seu relat.

El procés de selecció de frases va ser col·lectiu i prenent atenció a que tothom estigués representat. Això té valor en si mateix: no és només una decisió estètica, és una decisió ètica.

D’altra banda, tot el procés m’ha fet pensar una vegada més en la precarietat estructural amb la qual treballen molts espais comunitaris i socials. La manca de material per al muntatge, els sistemes de penjar malmesos, les limitacions de l’espai… tot acaba resolent-se amb sobreesforç de les tècniques i, en aquest cas, també del meu. Des de la psicopedagogia, una de les coses que més m’interpel·la és precisament aquesta: com és possible generar processos educatius i comunitaris de qualitat quan els recursos materials, econòmics, de personal i espai, no acompanyen? La bona voluntat i la implicació personal no haurien de ser el pegat sistemàtic d’una manca de recursos que és estructural.

Evidències

• Transcripció de totes les entrevistes realitzades a les participants, com a base per al treball col·lectiu de selecció de continguts.
• Definició participativa dels eixos temàtics de l’exposició i selecció conjunta de les frases representatives de cada bloc.
• Representació equilibrada dels testimonis de totes les participants en el material expositiu final.
• Muntatge de l’exposició a l’Espai 210 amb la col·laboració de les tècniques.
• Elaboració de làmines impreses en paper de qualitat com a obsequi per a cadascuna de les participants en la inauguració.

Avaluació

L’exposició ja està finalitzada i penjada. El resultat és un recull de testimonis honest, emotiu i visualment coherent, que recull la diversitat d’experiències de les participants sense perdre el fil comú que les connecta. El procés ha estat més costós del previst —en temps, en energia i en gestió de les limitacions materials— però el resultat final justifica l’esforç.

El dia 5 de juny se celebrarà la inauguració oficial, que serà l’ocasió per retornar a les participants el que han construït juntes.

Observacions personals

Ha estat uns dies molt intensos i estressants, amb molta feina extra que no tenia prevista. Però ara que ja està acabada, em quedo amb la generositat increïble que han mostrat les participants: s’han involucrat, han compartit testimonis preciosos, interessants i emotius, i han confiat en el projecte des del primer moment. Per a elles he preparat unes làmines impreses en paper de més qualitat per regalar-los el dia de la inauguració. Crec que és el mínim que es mereixen.

Amb això ens quedem.