M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Descripció de l’activitat

Una de les meves intervencions està sent  impulsar una exposició sobre l’evolució del benestar emocional de persones migrades que participen als projectes comunitaris del barri. La idea és visibilitzar els processos emocionals, socials i comunitaris que travessen moltes persones quan arriben a un nou país i com evolucionen amb el pas del temps i la creació de vincles.

Hem demanat la participació a persones que portin com a mínim dos anys vivint aquí per poder observar aquesta evolució des de l’arribada fins al moment actual. Les persones participants són:

• Maria Júlia (Veneçuela), 8 anys al barri.
• Rubén (Veneçuela), 7 anys.
• Penélope (Veneçuela), 3 anys.
• Maria Eugenia (Veneçuela), 6 anys.
• Tania (Bolívia), 4 anys

El procés de creació de l’exposició s’ha organitzat en diferents fases:

1. Primera trobada grupal per explicar el projecte i calendaritzar entrevistes.
2. Trobades individuals per realitzar les entrevistes gravades.
3. Segona trobada grupal per decidir conjuntament el format i disseny de l’exposició.
4. Tercera trobada grupal per revisar les transcripcions i seleccionar les frases o fragments més significatius.
5. Creació dels plafons, cartells i elements artístics de l’exposició.
6. Muntatge final de l’exposició.
7. Inauguració prevista per l’1 de juny.

La primera trobada amb el grup va servir per explicar l’objectiu de l’exposició, consensuar les preguntes de les entrevistes i calendaritzar les següents trobades i gravacions.

Les entrevistes són gravades en vídeo amb el seu consentiment. Ja n’he pogut gravar tres i giren al voltant de diferents eixos: l’arribada al barri, les dificultats emocionals, laborals i administratives, la soledat, les xarxes de suport, la relació amb la comunitat i l’impacte dels projectes del PDC en el seu benestar emocional.

També es va incorporar una pregunta sobre la relació amb la natura i els espais verds que van voler afegir les persones que participen en projectes com els banys de bosc o l’hort comunitari.

Objectius

• Visibilitzar els processos emocionals vinculats a la migració.
• Generar un espai on les persones participants puguin explicar la seva història des de la pròpia veu.
• Posar en valor els vincles comunitaris i el suport mutu com a elements de benestar emocional.
• Reflexionar sobre el sentiment de pertinença al barri i a la comunitat.
• Construir una exposició participativa i cocreada amb les persones protagonistes.
• Donar espai a narratives migratòries més complexes i allunyades dels estereotips.
• Promoure una mirada crítica sobre els prejudicis i biaixos socials envers les persones migrades.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

Les entrevistes m’estan removent molt. Tot i haver treballat altres vegades amb persones migrades, m’adono que encara arrossego certs biaixos interns que em fan sorprendre quan les persones expliquen les professions que tenien als seus països d’origen o el nivell de formació acadèmica que havien assolit.

Això m’ha fet pensar molt en com el racisme estructural i els imaginaris socials ens travessen fins i tot quan intentem treballar des d’una mirada crítica i comunitària. Sovint associem migració amb precarietat extrema o manca de formació, quan en realitat moltes persones han tingut trajectòries professionals consolidades, estudis superiors o una situació estable abans de migrar. En molts casos, el que les expulsa és la situació política, econòmica o social dels seus països.

Crec que aquest procés també és un exercici d’autorevisió. La intervenció sociocomunitària necessita qüestionar constantment els propis privilegis, prejudicis i maneres de mirar l’altre.

Alhora, les entrevistes estan mostrant amb molta força la importància dels vincles i del sentiment de pertinença en el benestar emocional. Moltes participants expliquen que el moment de començar a sentir el barri com a propi coincideix amb la participació en espais comunitaris, amb conèixer persones o amb sentir-se escoltades i reconegudes.

Des d’una perspectiva sociocomunitària, això reforça la idea que el benestar emocional no és només una qüestió individual, sinó profundament relacional i contextual. Els espais comunitaris poden actuar com a xarxes de suport, espais de validació i llocs on reconstruir identitat i pertinença després d’un procés migratori.

Evidències

• Realització de tres entrevistes gravades fins al moment.
• Participació activa del grup en la construcció de les preguntes de les entrevistes.
• Calendarització conjunta de les trobades i del procés de muntatge.
• Aparició de relats emocionals molt rics i honestos durant les entrevistes.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

El procés està sent molt participatiu i implicat per part de les persones entrevistades. Les trobades estan generant un espai de confiança on expliquen experiències personals profundes amb molta honestedat i sensibilitat.

També està apareixent una gran riquesa narrativa i emocional que probablement farà que l’exposició tingui molta força humana i comunitària.

Com a dificultat, el principal repte serà sintetitzar tota aquesta complexitat emocional en un format expositiu accessible, respectuós i coherent amb les limitacions de l’espai.

Observacions personals

Sento que aquest projecte està anant molt més enllà d’una exposició. Les entrevistes estan obrint espais de memòria, identitat i reconeixement molt potents.

També em fa pensar molt en com escoltem les històries migratòries. Sovint les persones migrades queden reduïdes a discursos sobre necessitats o vulnerabilitats, i crec que aquí estan apareixent també la fortalesa, els dols, les contradiccions, els sabers i la capacitat de reconstruir-se.

M’està removent especialment adonar-me de fins a quin punt els prejudicis socials són profunds i subtils. Crec que aquesta presa de consciència també forma part de la pràctica professional i comunitària.