M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Com a psicopedagoga en pràctiques ja m’he pogut trobar amb algunes realitats que possiblement sorgiran treballant amb persones en projectes encorsetats pels temps i els recursos.

M’explico: Com a autoreflexió, crec que hem començat la casa per la teulada. El PDC tenia una necessitat molt concreta i així me la va fer saber des d’un inici. Necessitaven eines d’avaluació, especialment qualitatives, per estudiar l’impacte de les activitats en el benestar emocional de les persones participants.

Així que tot el que hem anat parlant i dissenyant ha anat en funció d’aquest objectiu. Teníem pensat dissenyar l’eina i poder testejar-la a l’últim tram del període de les activitats per treure’n conclusions i informació valuosa per a la seva justificació.

La primera dificultat ha vingut quan hem vist que els temps del PDC no s’ajustaven als de la UOC. I em vaig preguntar, com fer una avaluació qualitativa de les dinàmiques que s’estan portant a terme, si hauré de presentar les conclusions de les pràctiques, quinze dies abans que acabi la intervenció?

Per altra banda, la tutora de la UOC m’ha fet la reflexió: Com presentes les teves pràctiques explicant ja les tasques que faràs? Així que, clarament he caigut a la trampa de la pressa i la necessitat de resoldre, abans de viure realment el que estava passant.

Així doncs, després d’uns dies de desubicació, i, perquè no dir-ho, una mica d’angoixa, he hagut de recular, parlar amb la meva tutora del centre, (que en tot moment està oberta a la reflexió conjunta) i exposar-li totes aquestes reflexions i una proposta.

I aquí és on modifico la meva intervenció. Des del meu rol com a psicopedagoga en pràctiques, he decidit, junt amb la meva tutora, centrar el projecte en el disseny d’un model d’avaluació participativa del benestar emocional. Es tracta de crear un instrument que neixi de les veus de les persones participants, que incorpori indicadors significatius, relacionats amb els determinants de la salut i que els professionals del centre puguin fer servir de manera autònoma en el futur.

Per construir-la, estaré fent tres coses en paral·lel: observar directament les activitats (amb diari de camp), col·laborar en el disseny d’algunes activitats i dinamitzar-les, i ara començaré entrevistes semiestructurades a participants i professionals.

Com he posat al títol: Aquesta ha estat una bona topada amb la realitat!