M1.863 - PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Amb la meva tutora de pràctiques, vàrem pactar que dinamitzaria algunes activitats del PDC a part de les intervencions calendaritzades i consensuades amb la tutora de la UOC.

D’aquesta manera, he tingut l’oportunitat de portar a terme la intervenció que us descric a continuació, treballant el benestar emocional i les cures, des d’una altra perspectiva:

Descripció de l’activitat

El projecte de Cercle de Cures és un espai destinat a persones cuidadores de familiars. El grup es reuneix setmanalment i treballa aspectes relacionats amb la seva situació quotidiana de cures, rebent també assessorament de diferents professionals sobre salut, recursos del barri, qüestions administratives i suport emocional. Paral·lelament, el PDC gestiona una parcel·la a l’hort comunitari de la Sagrada Família, un espai col·lectiu on les persones participants organitzen les sembres, el compostatge, el reg i la cura de l’espai.

El dia 22 d’abril es va organitzar una trobada entre el grup de Cercle de Cures i el grup de l’hort comunitari. Les persones participants de l’hort van fer d’amfitriones, explicant el funcionament de l’espai i ensenyant els cultius i tasques que estaven desenvolupant. Posteriorment, es va dur a terme una dinamització basada en els banys de bosc adaptats a l’entorn de l’hort.

La intervenció es va estructurar en diverses activitats:

• Una primera roda per observar com arribava cadascuna i prendre consciència de totes les tasques que havien fet abans de poder disposar d’aquell espai per a elles.
• Una passejada en silenci per l’hort, observant colors, olors, sons i textures, fomentant la presència i la connexió sensorial amb l’entorn.
• Una dinàmica per parelles amb els ulls tancats, treballant la confiança, la cura mútua i l’atenció als altres sentits.
• Una activitat de connexió entre plantes, records i emocions, compartint experiències personals vinculades a la natura i a les cures tradicionals.
• Un espai de conversa sobre remeis casolans i sabers populars relacionats amb les plantes medicinals, introduint també els conceptes d’ecodependència i interdependència.
• Finalment, es van recollir plantes aromàtiques per assecar-les i preparar tisanes a la trobada següent.

Objectius

• Donar a conèixer l’hort comunitari com a recurs gratuït i accessible del barri.
• Oferir un espai d’autocura i desconnexió per a dones cuidadores.
• Afavorir la reducció de l’estrès i la connexió amb la natura mitjançant dinàmiques sensorials i de relaxació.
• Fomentar la cohesió grupal, la confiança i el suport mutu entre les participants.
• Posar en valor els sabers populars vinculats a les cures i les plantes medicinals.
• Generar vincles comunitaris entre diferents projectes del barri.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

La trobada em va permetre observar de manera molt clara la càrrega física i mental que sostenen les dones cuidadores. Quan van explicar tot el que havien hagut d’organitzar abans d’arribar a l’activitat —coordinar cuidadores, deixar el dinar preparat, fer encàrrecs o avançar feina domèstica— es va evidenciar fins a quin punt les tasques reproductives continuen invisibilitzades i naturalitzades.

Des de la perspectiva de l’ètica de la cura i de l’economia feminista, aquestes experiències mostren com el sosteniment de la vida recau majoritàriament sobre les dones i com aquestes responsabilitats sovint no són reconegudes socialment. Em va semblar important posar nom a aquestes feines invisibles i donar-los valor, ja que moltes d’elles les explicaven com si fossin completament normals o inevitables.

També vaig detectar la dificultat que tenia el grup per sostenir el silenci i la introspecció. Durant les passejades, moltes participants verbalitzaven constantment allò que veien o sentien. Això em fa pensar en la poca disponibilitat que tenen habitualment per connectar amb elles mateixes i habitar espais de calma. El ritme accelerat de les cures i les responsabilitats quotidianes pot dificultar molt aquests moments de presència i escolta interna.

En canvi, la part relacionada amb els records, les plantes i els remeis tradicionals va generar una connexió molt espontània i emotiva. Van aparèixer memòries vinculades a la infantesa, a les àvies i a formes comunitàries de cuidar-se que moltes encara mantenen. Aquest moment va reforçar la idea que la natura i els sabers populars poden actuar com a elements de reconeixement identitari, pertinença i benestar emocional.

Evidències

• Participació activa de les dones en les diferents dinàmiques proposades.
• Converses espontànies sobre cures, remeis tradicionals i records vinculats a la natura.
• Recollida de plantes aromàtiques com menta, romaní, farigola i calèndula per preparar tisanes en la trobada següent.
• Expressió verbal de sensacions de relaxació i benestar en finalitzar l’activitat.
• Interès de dues participants per incorporar-se a l’hort comunitari.

Avaluació de la intervenció o les activitats del projecte

La valoració general de la trobada és positiva. Tot i les resistències inicials i el cansament del grup, les participants van anar entrant progressivament en la proposta i van acabar gaudint de l’experiència.

Les dinàmiques van afavorir moments de desconnexió de les responsabilitats quotidianes i van generar espais de conversa emocional i de reconeixement mutu. Especialment significativa va ser la part relacionada amb les plantes i els records, que va facilitar una participació molt natural i implicada.

Com a indicador positiu, diverses dones van expressar que marxaven més relaxades i contentes que quan havien arribat. A més, el fet que dues participants mostressin interès per incorporar-se a l’hort indica que l’activitat també va contribuir a generar vincle comunitari i continuïtat amb els recursos del barri.

Observacions personals

Una de les principals dificultats va ser sostenir els espais de silenci i introspecció. Em vaig adonar que el grup estava molt acostumat a estar pendent de l’exterior i de les altres persones, i que parar i connectar amb el propi cos o les pròpies emocions generava certa incomoditat.

També vaig observar una contradicció important: tot i que l’activitat estava pensada com un espai d’autocura, moltes participants havien hagut de fer un gran esforç organitzatiu per poder assistir-hi. Això evidencia com, sovint, fins i tot els espais destinats al benestar personal requereixen una sobrecàrrega prèvia quan es tracta de dones cuidadores.

Alhora, la trobada va mostrar la potència dels espais comunitaris i de contacte amb la natura com a eines de benestar emocional, suport mutu i reconeixement col·lectiu. Crec que la combinació entre comunitat, escolta i entorn natural va facilitar un espai segur on poder relaxar-se, compartir i sentir-se cuidades, encara que fos només durant una estona.

I dues dones probablement s’apuntaran a l’hort!

(Fotos preses amb el consentiment exprés de les participants.)